lunes, 21 de mayo de 2007

L'estranya vida de la dona de Roses

Aquest és el text del reportatge de la Mayka Navarro, publicat a El Periódico (en català).

L'estranya vida de la dona morta a Roses surt a la llum


-- El cos momificat serà incinerat i les cendres es llançaran al mar
-- Els fills van saber dilluns que el pis havia estat subhastat amb la seva mare dins

L'última vegada que María Luisa Zamora va parlar amb els seus cinc fills, el desembre del 2002 i per telèfon, els va demanar, els va pregar i gairebé els va suplicar que la deixessin en pau. Que volia estar sola. Que no la busquessin mai més. I els fills de la dona el cadàver momificat de la qual va ser trobat dissabte passat en un apartament de Roses (Alt Empordà) no van fer més que complir al peu de la lletra l'últim desig de la seva mare. "Estan destrossats. La seva mare els va abandonar fa 21 anys. Va reaparèixer en fa set, ells es van entusiasmar, però ella va tornar a marxar. I ara tot això. El dolor és immens però li asseguro que els he criat tots cinc sense odi ni rancor, per això ara l'estan plorant".
Carmen, que parla així, es va casar amb el marit de María Luisa Zamora tres anys després que aquesta sortís un matí de casa seva a Móstoles per anar al banc i no tornés mai més. En aquesta ciutat madrilenya va abandonar cinc fills que llavors tenien 2, 3, 11, 13 i 15 anys. A Carmen la va localitzar dimarts el Diari de Girona i ahir va parlar per telèfon amb aquest diari.
Desconcertat i assessorat per un amic advocat, el marit va denunciar fa dues dècades la desaparició de la seva dona a la comissaria de Móstoles i un altre amic periodista va publicar la seva fotografia a Diario 16. La propietaria d'un hostal de Barcelona va reconèixer la dona, ja que s'allotjava en una de les habitacions. "Quan el meu marit va arribar, ella ja se n'havia anat. Encara es va passar tres dies buscant-la nit i dia, però ni rastre", relata Carmen.
El 1993, la mare de María Luisa, desesperada i sense cap notícia de la seva filla, es va posar en contacte amb un programa de televisió de l'època. La dona va aparèixer davant les càmeres i va fer una crida desesperada. La direcció de l'espai va demanar que presentés una nova denúncia a comissaria, i així ho va fer, el 23 de juny del 1993, a la del seu barri, La Latina, de Madrid.
Set anys després, María Luisa va reaparèixer un matí per sorpresa a casa de la seva mare. "És clar que els seus fills la van perdonar. Fes el que fes, era la seva mare", prossegueix Carmen. Li van preguntar per què els va abandonar. I la van voler comprendre, perquè setmanes després el més gran va acompanyar la seva mare a Roses per solucionar un problema. Pocs dies després van tornar a Madrid, però tres mesos més tard ella va tornar a desaparèixer. "Li van trucar, la van buscar però no es va deixar trobar. Els meus fills --i dic que són meus perquè els he criat jo-- es van trencar un altre cop de pena". No van saber res més de la dona fins al desembre del 2002, quan la van buscar per anunciar-li que havia mort l'àvia. I va ser quan ella els va demanar i va exigir que l'oblidessin per sempre.
Fins dilluns passat, que els Mossos d'Esquadra els van comunicar la troballa del cadàver. Els dos fills grans de María Luisa i dos germans van anar ahir al tanatori Vicenç de Figueres per fer-se'n càrrec. Ahir a la nit, Miguel Ángel, el fill petit, va dir que havien decidit incinerar el cos i llançar les cendres al mar, a Barcelona. ¿Per què? "Volia estar sola. Allà estarà tranquil.la i en pau".

¿COM SE SUBHASTA UNA PROPIETAT AMB CADÀVER?
LA NOTIFICACIÓ
A María Luisa Zamora ningú li va notificar que un jutjat tramitava una demanda per impagament dels terminis de la seva hipoteca, perquè estava morta. ¿Com pot tirar endavant un procediment judicial sense que s'arribi a notificar-ho a l'afectat? "La notificació és preceptiva, abans que el creditor presenti la demanda o a posteriori, i també abans de la subhasta", explica Yvonne Pavía, experta en dret immobiliari. "I no val llançar un paper per sota de la porta". "En la causa ha de constar la firma de l'afectat o d'algú del seu entorn que accepti la notificació".
L'EDICTE
Però si els creditors o el personal judicial no troben mai a casa seva l'afectat, la causa no es paralitza. "En cas extrem, la llei preveu que es publiqui un edicte que suposa que n'està informat", explica la lletrada.
COMPRAR SENSE VEURE
El cas, no obstant, té una altra incògnita: ¿com pot ser que el comprador d'un pis en una subhasta no vulgui veure'l abans de pagar una suma tan important com el preu d'una vivenda? Si Jordi Giró hagués entrat a l'immoble abans d'anar a la subhasta, ja hi hauria trobat la dona morta.
"La llei d'enjudiciament civil, aprovada el 2001, va millorar moltíssim el funcionament de les subhastes, però va deixar alguns inconvenients. Per exemple, el comprador --explica Pavía-- no sap el que compra".
ELS RESIDENTS
La resposta a per què la llei no permet aquesta visió prèvia a la compra és complexa. En molts casos els impagaments d'hipoteca els protagonitzen deutors sense diners per pagar i que resisteixen a la vivenda. Els particulars no poden treure'ls a la força. Cal demanar a un jutge que ho faci.

No hay comentarios: